Carnisseria balear

'Extirpar la vida' i el brutal death de Neglected

Text: Arnau Nicolàs

Ja fa temps que veiem que la producció de metall extrem als Països Catalans està en un dels millors moments de la seva vida. Ja sigui per la quantitat de bandes que han sorgit, com per la qualitat de la música que aquestes produeixen. Sigui des del black-metal, el grindcore, el death-metal o des de qualsevol dels seus subgèneres, el creixement de la producció de metall en català està agafant força.

Sembla, a més, que una de les bandes que més ha crescut i evolucionat dins d'aquesta voràgine ha estat, ni més ni menys, formada per quatre paios de Porreres, a Mallorca, que han fet del brutal death la seva ensenya: Neglected. Això és perquè amb el relatiu poc temps de vida que té el projecte han assolit una qualitat de llançaments i un nivell de directe que ja voldrien molts grups veterans.

Com ells mateixos ens expliquen, «Neglected sorgeix a principis del 2019, a partir de voler reprendre una antiga banda que teníem en Toni (bateria) i Xim (veus) amb altres membres i en Pere (guitarra), com a nova incorporació»; sembla, però, que aquest nou intent no va acabar de funcionar, tot i que les ganes de continuar fent coses persistia per a en Toni, en Xim i en Pere. Així que durant el 2020 comencen a compondre i a donar forma als primers temes i ja, a principi del 2023, s’hi incorpora en Nacho (guitarra i veus secundària). Un cop estableixen una formació estable, comencen a moure coses: «A partir d'aquí ens vàrem donar a conèixer i a fer les primeres aparicions en directe». De fet, és poc temps després de la incorporació d’en Nacho que veu la llum el seu primer single, Voracious Appetite.

No és fàcil créixer com a grup, poder evolucionar i no quedar estancat, i sembla que, en un context insular com és el cas dels mallorquins, encara es fa més difícil: «Aquí a les Illes hi ha molta qualitat en tots els estils, el principal inconvenient és que estam enrevoltats d'aigua i tot ens suposa un esforç extra a l'hora de sortir a fora (despeses, avió, vaixell, lloguer de cotxe, temps...) No és cap excusa ni res impossible òbviament, però sí que és més complicat que agafar furgoneta i moure's per la península lliurement». Tot i això, hi ha una bona escena on el públic respon bé, però sempre s’hi mouen els mateixos grups i públic i això fa que, tant per les bandes com pels assistents als concerts, la motivació flaquegi. Aquesta situació encara atorga més mèrit al paper de formacions com la que ens ocupa: tot i els “problemes” que suposa viure en una illa, continuen aportant el seu talent a l’escena nacional i global, i cada vegada ho fan amb més força i pes.

Des del llançament del seu espectacular primer single, Voracious Appetite, l'octubre de 2023, les seves composicions i el seu directe no ha fet sinó millorar. Aquesta evolució la podem veure, molt clarament, amb la sortida a la llum del seu primer EP, Acts of Depravity (tan sols uns mesos després del single), format per dues cançons en català i dues en anglès. I és en una de les primeres, El llibre dels morts, on millor es pot apreciar el que pot donar el grup: blastbeats, slams, riffs esmolats i tallants i fins i tot una secció més death tradicional amb tocs espacials que recorda a bandes com Outer Heaven o Tomb Mold. A més, cal destacar, òbviament, l’habilitat tècnica de tots els membres: les bateries ràpides i demolidores d’en Toni, els riffs incisius i les línies dobles de guitarra d’en Pere i en Nacho i la brutal veu d’en Xim.

Amb Extirpar la Vida, Neglected han assolit un altre nivell. Completament madurs i sense deixar la seva característica brutalitat, refinant-la encara més, fent-la més agressiva però més neta. Si abans les seves cançons eren com atacs de moto-serra, ara són talls de bisturí, molt més nets i fins, però igual de feridors, o més! Segons sembla, el procés compositiu ha canviat des del primer single: «La composició ha canviat un poc amb el temps. Al principi, en Pere portava gairebé tots els temes fets de casa i després s'acabaven de polir a l'assaig. Ara tot neix més al local, on cadascun de nosaltres aportam la nostra visió. Pot parèixer fàcil, però tot duu la seva feina i temps, tots quatre som bastant exigents amb cadascun de nosaltres i amb els temes que volem tirar endavant». Aquests canvis tenen un resultat clar: brutal death balear de moltíssima qualitat, directe, sense floritures innecessàries i sobretot en català.

L’evolució del grup, des del primer single fins a la publicació d'Extirpar la Vida, ha estat espectacular, demostrant una maduresa que, com hem dit abans, molts dels grups veterans només poden somiar. De fet, ells ho expliquen extremadament bé: «Neglected som una petita família, el fet de ser amics i saber entendre el punt de vista de cadascú és important. La maduresa com a grup crec que ve de ser constants i de tenir les mateixes ganes, de tenir uns objectius clars i de voler donar, tots, el millor de nosaltres».

Cal parar especial atenció al nivell de la producció del darrer llançament, ja que sonen molt cohesius i demolidors, però sense deixar de ser naturals. Sense excessius triggers, sense bateries programades, sense massa retocs que fan sonar la música artificial. Això, malauradament, ha esdevingut el principal problema de molts grups dins el brutal death i l’slam. Per sort, i com hem dit, no és el cas de Neglected. Els hem preguntat si aquesta marca pròpia és quelcom natural o si hi paren particular atenció durant el procés compositiu: «Diria que un poc de les dues, tenim clar que ha de ser Neglected, volem fer brutal death, però no estancar-nos, en el sentit que volem que hi hagi varietat. No tots els temes necessiten seguir la mateixa línia, no han de ser tots iguals». També cal destacar que en Toni i en Xim no són de la mateixa generació que en Pere i en Nacho, cosa que suposa la influència de diferents estils i bandes que enriqueixen molt la producció i composició.

Des d'aquí, continuarem pendents dels pròxims moviments dels mallorquins i, sobretot, dels següents assalts a terres catalanes que tenen preparats. Els seus objectius són clars i la direcció que segueixen és completament premeditada: continuar llençant material, poder continuar ensenyant el que són capaços de fer fora de les illes i gaudir de les vivències de la banda amb cada concert, cada cançó i cada gravació. A més, i gràcies a ells, també estarem més al cas de l’escena balear que, com hem vist, és una bona font de brutalitat i de metall de qualitat: «Tot el que vengui benvingut serà, i com deim a Mallorca "a poc a poc i bona lletra". La constància, la passió pel que feim i fer les coses bé més tard o d'hora té la seva recompensa». No hi podem estar més d'acord.