Es planta davant del mirall, nua. Com cada dia. Una cançó li oneja dins el cervell mentre torna a estudiar bé la ferida que li travessa el cos: li neix a la gola i es dibuixa trencada i sinuosa fins al ventre. Aquella nafra mai no varia, segueix oberta plena de coàguls i de sang. Li recorda una gruta profunda i humida que desprèn olor de floridura. ...death means just life... L’ha de lligar, la rutina l’obliga. Agafa una corda de l’armariet, sospira, i comença a ficar-la pe